Fitxa tècnica

Director: Lukas Moodysson
Actrius: Rebecka Liljeberg i Alexandra Dahlström
Títol en anglès: Show me love
Gènere: drama
Any: 1998
País: Suècia

La nostra nota: 8

Argument de Fucking Amal

L’Agnes, una noia de quinze anys, marxa de la gran ciutat per anar a viure a Amal. És una noia introvertida i amb pocs amics.

El dia del seu aniversari, i en un intent d’aconseguir la simpatia dels seus companys d’institut, convida a tota la seva classe per celebrar-ho. A la festa pràcticament no hi assisteix ningú, excepte l’Elin. Ella és una noia rebel i molt popular a l’institut i l’únic que vol saber és si els rumors d’homosexualitat de l’Agnes són veritat.

El que per l’Elin serà una diversió es convertirà en un malson per l’Agnes, que està secretament enamorada d’ella. A partir d’aquest moment l’Agnes i l’Elin viuran una història entre l’amor i l’odi, entre l’acceptació i el rebuig, entre la felicitat i la tristesa.

La nostra opinió sobre Fucking Amal

No podem evitar valorar aquesta pel·lícula tenint en compte l’any que es va fer, el 1998.

Sens dubte és una pel·lícula avançada als seus temps, que es va atrevir a explicar sense tabús una història lèsbica entre dues adolescents. I només per aquest fet, més enllà l’argument, ja té un valor afegit.

La pel·lícula ens permet conèixer de ben a prop a la seva protagonista, l’Agnes. Sabem què sent, què pensa i les dificultats per les que està passant: ella és conscient que és lesbiana, i ho accepta, però se li fa una muntanya pensar en què dirà la gent. Té por d’imaginar-se com la tractaran els seus coneguts i en com s’ho prendrà l’Elin, de qui està enamorada.

Conèixer de manera tan propera a l’Agnes ens permet endinsar-nos més en la pel·lícula i posar-nos al lloc de la pròpia protagonista. La història no parla de l’acceptació de la pròpia sexualitat, sinó del temor a fer-ho públic i a viure la vida obertament.

Fucking Amal és una ficció que utilitza un llenguatge molt proper i que en certs moments, per la manera com està gravada, fins i tot recorda a un documental. No és una pel·lícula “de diumenge a la tarda”: no és còmica (tampoc tràgica!), i no és passatgera, sinó que té un rerefons més  profund, i fa reflexionar a l’espectador.

Tràiler de Fucking Amal